Matí al "Colorado d'Europa", a Rustrel...
Descobrirem
tot aquest paisatge fent un itinerari per la zona. Cal portar botes i
roba còmoda per caminar i pals (recomanable) i aigua.
Rustrel és una població situada
a la regió de Provença-Alps-Costa Blava, departament de Vaucluse, al districte
d’ Apt. Voilà:
El relleu i les
característiques del seu territori han aconduït a que se l’anomeni “Le Colorado
Provençal”
Es tracta d’un entorn
natural de composició geològica sedimentària, que inicialmement va ser
remodelat (extracció de material explotades
des de finals s XVII fins 1992.) antròpicament i en ser abandonada la
seva explotació va quedar sotmès als processos naturals d’erosió.
Es
tracta de sediments d’origen marí (30m de gruix), arenosos, de quars en un 80%,
amb un contingut mineral argilós ric en ferro (glauconita: (K,Na)2(Fe3+,Fe2+,Al,Mg)4[Si6(Si,Al)2O20](OH)4)
responsable de la col.loració característica .
Per moviments tectònics els sediments marins varen
emergir i varen queda rsotmesos a processos d’alteració (forta oxidació) pel
clima tropical regnant, dissolvent la glauconita i alliberant els atoms de Fe
L'alteració
també genera una silicat d’alumini, blanc : caolinita (Al4Si4O10(OH)8)
L’ocre
daurat (del grec antic ὤχρα / ốkhra ) és sílice i argila pura amb un contingut d’òxid de
ferro hidratat (Fe2O3 ·
H2O) que és el que li dona el color característic entre el groc i el
cafè. (l’hematite (Fe2O3), per l'ocre vermell, la limonita per al marró i la goethite (FeOOH) pel groc).
L’òxid de ferro deshidratat (per calcinació a
700º) dona l’ocre vermell.
2 FeOOH → Fe2O3 + H2O
Goethite Hematita
Goethite Hematita
Temperatura de cocció :
300°C 950°C 1250°C
color obtingut:
groc → taronja → vermell → violeta
300°C 950°C 1250°C
color obtingut:
groc → taronja → vermell → violeta
La presència de Manganès incideix en la
cració d’una variada gama de coloracions grisenques i verdoses
El color dels ocres es
degut al fenòmen d’absorció lumínica selectiva en longitud d’ona: només la llum
no absorbida serà difosa pel material i determinarà el seu color.
L’aprofitament
industrial es feia utilitzant l’aigua com a element físic de separació de la
sorra i dels minerals pigmentaris , els quals es decantaven en basses
apropiades al cas i posteriorment assecats. Després de l’assecat venia el
treball de fabricació de l’ocre, mitjançant cocció, tamisat i acondicionament,
amb un rendiment de 200Kg/m3 de mineral. Aixo fins 1960.
Ara
els pigments ja es poden obtenir d’altes maneres, però durant molt temps
l’origen sempre era de fonts naturals. En realitat, ja des de la prehistòria
s’ha fet servir l’ocre: als bisons de les coves d’Altamira i cavalls de Lascaux: es pot veure
que l’ocre és dels pigments més antics que els humans hem fet servir. A part de
ser no toxic es molt apreciat per la seva durabilitat (El mes antic es troba
a Terra Alma a prop Nice i te 380 000
anys).
L’ocre també ha tingut un us funcional,
impermeabilitzant, abrasiu i profilàctic i va ser utilitzat pels embalsamadors
egipcis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada